Associació Oikos Ambiental

El Juzgado de Primera Instancia nº 50 de Madrid ordena desmantelar una antena por no cumplir el requisito de la unanimidad. El Juzgado de Primera Instancia nº 50 de Madrid ha fallado en contra de la COmunidad de Propietarios de Apartamentos de la Calle Jose Marañón nº 17 de Madrid, al considerar que la instalación de una antena y la caseta en la cubierta del edificio supone un peligro para la seguridad de la estructura del edificio ya que implica una fuerte sobrecarga. Igualmente, el juzgado estima que el contrato con la compañía operadora no es un simple arrendamiento por cuanto que concede amplias facultades para ampliar y explotar los equipos de telecomunicaciones, y por tanto, es aplicable el artículo 12 de la Ley de Propiedad Horizontal, es decir, la unanimidad.Cabe resaltar la argumentación sobre el plazo de interposición de la demanda, considerando que, por contravenir la Ley de Propiedad Horizontal, es de un año, y no de 3 meses. Se condena en costas a la comunidad de propietarios. Se adjunta el texto íntegro de la sentencia. Felicitaciones a la persona que tuvo el valor de iniciar esta acción, y al abogado vallisoletano Agustín Bocos, que nuevamente salda con éxito una acción de este tipo.

PUBLICIDAD ENGAÑOSA EN LOS TELEFONOS MOVILESArtículo escrito por José Miguel : CARCAIXENT ( Valencia ) La publicidad engañosa está tipificada en ?tres Leyes?, a saber: La Ley General de Publicidad de 1.988 (arts. 4 y 5), la Ley General para la Defensa de los Consumidores y Usuarios de 1984 (art.8.3 y art. 2.1 letras a y d) y la Ley de Competencia Desleal de 1.991 (art.7); asimismo, esta publicidad engañosa se define como ?aquélla en la que el engaño puede provenir de la omisión de datos ...

Decret d'ordenació ambiental de les instal·lacions de la telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació.

PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT LLEI 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent LLEI Preàmbul Les múltiples activitats que es porten a terme en els nuclis habitats comporten problemes de contaminació acústica que causen molèsties als ciutadans, els quals poden veure afectats llur intimitat i llur benestar. La protecció contra el soroll implica els diferents nivells de l'Administració. A la Generalitat li correspon l'ordenació general, mentre que els ajuntaments són els encarregats de fer actuacions en els àmbits territorials respectius. D'acord amb aquest marc competencial, la Generalitat, per mitjà del Departament de Medi Ambient, ha portat a terme diverses actuacions tendents a donar suport als ajuntaments en la prevenció i la correcció de la contaminació acústica en llurs territoris. Igualment, s'han fet activitats de sensibilització dels ciutadans sobre la necessitat de minimitzar aquest problema. En aquesta línia, mitjançant la Resolució del 30 d'octubre de 1995, es va aprovar l'Ordenança municipal del soroll i les vibracions (DOGC núm. 2126, del 10 de novembre de 1995), que ha servit per a donar suport als ajuntaments de Catalunya a l'hora d'adoptar mesures contra la contaminació acústica. En el moment actual, escau avançar en la línia iniciada abordant en profunditat una regulació que estableixi les mesures necessàries per a prevenir i corregir la contaminació per sorolls i vibracions. Amb aquesta Llei es pretén donar resposta a la inquietud dels ciutadans que, en el marc d'una societat participativa i en un àmbit de progressiva conscienciació ambiental, demanen la intervenció de les administracions públiques en aquesta matèria. Amb aquesta finalitat, es recullen els criteris que la Unió Europea ha establert en el Llibre verd de la lluita contra el soroll i que s'han plasmat en la normativa comunitària; especialment, els principis de la regulació continguda en el Projecte de directiva del Parlament Europeu sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. Els trets més significatius d'aquesta Llei són: la consideració de la contaminació acústica des del punt de les immissions; la delimitació del territori en zones de sensibilitat acústica en funció d'uns objectius de qualitat; la regulació d'un règim específic per a les infraestructures de transport, amb l'establiment de zones de soroll per a garantir uns mínims de qualitat acústica en les noves construccions i amb l'establiment de tot un seguit de mesures per a minimitzar l'impacte acústic en les construccions existents afectades per sorolls i vibracions. Per a garantir la protecció de les persones en les hores de descans, la Llei distingeix les mesures a aplicar segons les franges horàries. Amb la mateixa finalitat, l'ús de la maquinària en les obres que es fan a la via pública i la construcció s'ha d'ajustar a la franja horària de funcionament que la Llei estableix. Es determinen uns continguts mínims dels estudis d'impacte acústic que han d'acompanyar els projectes d'activitats i de construcció d'infraestructures susceptibles de generar sorolls i vibracions. Cal ressenyar que la Llei estableix la divisió del territori en zones perquè els aspectes relatius al soroll siguin tinguts en compte a l'hora de planificar les activitats. D'altra banda, això permet configurar un mapa de capacitat acústica al qual poden tenir accés els ciutadans als efectes de conèixer els diferents nivells de protecció sonora de llur municipi. La Llei estableix també un manament per als ajuntaments a partir d'un determinat nombre d'habitants i a les administracions titulars d'infraestructures perquè elaborin plans de millora acústica. En definitiva, amb aquesta Llei es pretén posar en pràctica de tot un seguit de mesures que tinguin un efecte directe en la qualitat de vida dels ciutadans i posar a l'abast de les administracions els instruments necessaris i els recursos suficients per a assolir aquesta finalitat. Aquesta Llei es dicta d'acord amb l'article 10.1.6 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que atribueix a la Generalitat la competència per a la protecció del medi ambient i l'establiment de normes addicionals de protecció.