Associació Oikos Ambiental

• DSC02323_(Custom).JPG
• DSC02324_(Custom).JPG
• DSC02325_(Custom).JPG
• DSC02326_(Custom).JPG
• DSC02327_(Custom).JPG
• DSC02329_(Custom).JPG
• DSC02330_(Custom).JPG
• DSC02331_(Custom).JPG
• DSC02332_(Custom).JPG
• DSC02333_(Custom).JPG
• DSC02334_(Custom).JPG
• DSC02335_(Custom).JPG
• DSC02336_(Custom).JPG
• DSC02337_(Custom).JPG
• DSC02338_(Custom).JPG
• DSC02339_(Custom).JPG
• DSC02341_(Custom).JPG
• DSC00598_(Custom).JPG

Font Imatge: La Malla

19/02/2010 06:00h

Amobilitzats

Actualment només una petita minoria no té mòbil
ANNA MIRACLE | Barcelona

Cinquanta mil professionals de tot el món han estat a Barcelona aquesta setmana, en el Mobile World Congress, per fer negoci. Segons la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, a Espanya hi ha 52,8 milions de línies de telefonia mòbil, 114,6 línies cada 100 habitants. Conclusió: la majoria té mòbil i, fins i tot, n?hi ha qui en té més d?un o més de dos. Encara que sembli impossible, hi ha qui, malgrat les pressions comercials i socials, ha optat per la vida sense telèfon a sobre. No portar mòbil pot ser per elecció vital però també per prescripció mèdica.


--------------------------------------------------------------------------------

El que no vol
Només una petita minora no té mòbil. No tenir telèfon portàtil pot semblar, actualment, un entrebanc per a la feina i la família. Hi ha la tendència a pensar que el que no té mòbil és un personantge estrany o que va a contracorrent. El Julio Fournier, de 61 anys, és un exemple d?aquesta minoria sense mòbil. Tot i que reconeix que potser algun dia haurà de claudicar, de moment se sent més lliure i més independent que la resta. És conscient que no tenir telèfon mòbil no és molt normal i ha tingut algunes pressions a la feina. De moment, però se n?ha sortit i viu molt feliç. Treballa a una empresa tèxtil i des del telèfon fixe del despatx pot fer el mateix que feia abans de l?era telèfon mòbil. El Julio explica que fins i tot té una mica de tírria a aquells que no respecten els altres i, en llocs públics, xerren i escridassen pel telèfon. Fa una proposta interessant, ja que hi ha zones fumadores i no fumadores podria haver-hi també àrees on es pugui utilitzar el mòbil i d?altres on no.
El que no pot
No es coneixen però el Julio té un punt en comú amb l?Oriol Badell. L?Oriol tampoc té mòbil però per una raó ben diferent. Té el trist honor de ser un dels primers diagnosticats d?electrosensibilitat -també coneguda com la síndrome de les microones-, per la Unitat de Fatiga Crònica de l?Hospital Clínic de Barcelona. Es calcula que entre un 3 i un 5% d?europeus la pateixen en diferents graus.
L?Oriol va començar a sentir-se malament fa deu anys quan el simple contacte amb un aparell elèctric o electrònic el feia patir tremolors, insomni i hipertensió. Explica que vivia en un àtic i la proximitat a diverses antenes el va exposar excessivament a camps electromagnètics. Aquesta exposició el va afeblir fins al punt de no poder treballar. Actualment, se sent molt millor. Forma part de l?APQUIRA, l?Associació de persones afectades per productes químics i radiacions ambientals, i amb altres entitats catalanes lluiten perquè, com succeeix a Suècia, es reconegui l?electrosensibilitat com a causa de baixa laboral i perquè es limiti la contaminació electromagnètica. Una manera de fer-ho seria amb la reducció d?antenes de telefonia mòbil que s?han multiplicat els últims anys. Després de visitar el Mobile World Congress, un acaba pensant que aquestes plataformes s?enfronten a Goliat. Però, en el relat bíblic, finalment, triomfava David, no?


--------------------------------------------------------------------------------

Publicat 19/02/2010 06:00h